Desmaterialització

  • Dimecres 13 i dijous 14 de març
  • 16.00 - 20.00 h
  • Impartit per: Nicolas Floc’h

Les qüestions relatives als materials i, per extensió, a allò que és immaterial són centrals en la definició d’un procés creatiu. Com a artistes som ciutadans i formem part, per tant, del món i de la seva evolució. La part invisible del món cada cop es fa més present, al mateix temps que les matèries adquireixen una nova significació i apareixen més enllà de la seva existència física immediata. Un objecte de plàstic ens recorda la seva disseminació a l’oceà o en els sòls, un tros de fusta que segresta CO2 ens resulta molt més positiu… Els materials poden ser naturals, químics, transformats; cadascun arrossega la seva història i com a escultors i artistes plàstics no ens podem abstreure de la seva realitat. Per això de vegades trobo igual d’important no fer una peça com fer-la, o diguem que la materialitat permet qüestionar la necessitat de construir físicament i ens fa preguntar: què construïm, per què, com ho fem, què triem? En aquest sentit m’agradaria proposar per al taller que cadascú pensi en diferents processos i que s’apropiï d’una, o d’unes quantes, d’aquestes propostes:

  1. Origen, existència i desaparició del material.
  2. Pensar en propostes que funcionen en cicle (en lloc de reciclar).
  3. Temporalitat del material.
  4. Quant al disseny, la importància que té avui dia «dedissenyar» o treballar un disseny de comportaments més que d’objectes.
  5. Material/immaterial.
  6. Visible/invisible.
  7. «El taller dels desitjos» (projectes El gran trueque de 2008, 2009 i 2015) i protocols de creació transmissibles.
  • Taller gratuït amb inscripció prèvia. Places exhaurides.
  • Dimecres 13 i dijous 14 de març, 16 – 20 h
  • Idioma: castellà i francés
  • Nombre de participants: 15

Bio

Nicholas Floc’h
Fotògraf i artista plàstic, les seves instal·lacions, fotografies, films, escultures i fins i tot performances qüestionen una època de transició en què els fluxos, la desaparició i la regeneració tenen un lloc essencial. Els projectes de Nicolas Floc’h sovint es vinculen a constatacions socials, mediambientals i econòmiques, i a processos productius en què concep possibles evolucions.

Mitjançant projectes a llarg termini i a partir d’experiències, investigacions científiques i trobades, neixen unes obres obertes que s’arrelen a la realitat i en què el més important són els processos evolutius.